DAIQUIRI, CENT PER CENT CUBÀ
AUTOR: Rosa Mestres
PUBLICAT A LA REVISTA SABOR Nº 321
El daiquiri és un dels còctels més demanats a les barres de tot el món.
La creació de la majoria de còctels està envoltada d’històries i llegendes, i el cas del daiquiri no podia ser diferent. Segons la majoria de cronistes, per conèixer els orígens d'aquest còctel hem de viatjar en el temps fins a finals del segle XIX i anar a la platja de Daiquiri, a prop de Santiago de Cuba. Sembla que va ser un enginyer nord-americà que treballava en una mina de ferro de la zona, Jennings Cox, qui va crear la beguda per casualitat. Tenia convidats a casa i, com se li va acabar la ginebra, va haver de fer servir rom local. Cox, temorós de fer servir aquest rom, hi va afegir suc de llimona, sucre i una mica de gel per millorar-ne el gust. L’èxit va ser total i aviat el Daiquiri, nom que li va donar un altre enginyer que treballava amb Cox, va ser considerat pels oficials nord-americans, que aguantaven la calor i la humitat de Santiago, una autèntica aparició divina.
De tota manera, el daiquiri no va aconseguir la seva fama definitiva fins que va arribar a la ciutat de l’Havana.
I Hemingway el va tastar
Fou en aquesta ciutat, més concretament al bar restaurant El Floridita, on l’escriptor i periodista Ernest Hemingway el va descobrir i el va convertir en un dels seus còctels preferits. Li va agradar tant la beguda, que el propietari d’El Floridita, Constantino Ribalaigua, va crear per a ell el Daiquiri Papa Doble o Daiquiri Salvatge, sense sucre i amb el doble de rom.
Una variant pensada especialment per als amants de les emocions fortes.