L’ART DE TASTAR ELS VINS

Per endinsar-nos al món del tast no cal ser experts, n’hi haurà prou amb dedicar-li al vi uns minuts d’atenció i beure de forma reflexiva. Després vindrà la descripció de les sensacions. Al principi ens costarà oferir la definició correcta a cada experiència, però anirem aprenent a concretar colors, aromes, sabors, impressions…

En una taula familiar és difícil entrar en els formalismes del tast professional, però si es compleixen un petit nombre de normes aconseguirem que qualsevol celebració es converteixi en un exercici divertit de tast. És imprescindible fer el tast amb una bona copa de vidre i omplir-la un terç de la seva capacitat. Una altra norma d’obligat compliment és servir el vi abans de dur el menjar a la taula o en el canvi de plats, per tal d’evitar la contaminació d’olors. Si ens volem divertir i equilibrar el pressupost, hem de posar un vi per a cada servei. Podem servir vins joves a l’entrada i comprometre’ns en el plat principal amb un més complex.

Les tres fases del tast

L’avaluació sensorial d’un vi la realitzem en tres fases. Començarem per la fase visual, en la qual apreciarem el color, la brillantor, la transparència i la viscositat, és a dir si el vi, en girar a la copa, és més semblant a l’aigua o a l’oli. El color ens explica moltes coses del vi i amb aquesta finalitat fem servir un tovalló blanc sobre el qual inclinarem la copa. Als blancs, els tons acerats o verdosos ens parlen de joventut, els blancs més vells o que han passat per fusta tenen tons més daurats. La gamma dels negres anirà dels negres violacis dels vins joves fins als vermells robí, teula o fins i tot marrons, que parlen de vellesa. Als rosats, el color no és tan determinant, tot i que la moda apunta cap a tons roses esmorteïts. 

Expressar-se sense por

La fase olfactiva és la més important. Primer ensumarem a copa parada i després agitarem el vi. No s’ha de tenir por a expressar les sensacions. Començarem fent servir termes genèrics, com aromes florals, de fruita, records d’espècies, sensacions de fusta, notes balsàmiques, etc., i ja anirem acotant amb més precisió. 

En boca, a la fase gustativa treballarem tant el gust com el tacte. La temperatura tàctil ens permet parlar de vins frescos, per la seva acidesa equilibrada, o de vins càlids, pel seu alt grau d’alcohol i menor frescor. També sabrem si un vi és suau, vellutat o si entra dur i amb astringència. El nostre aliat, el gust, ens ajudarà a trobar al vi els sabors tradicionals. Hi ha vins que, encara que són negres, els percebem dolços i tranquils, vins de terres de lava que ens transmeten sensacions salades; són característics els finals amargs dels Rueda i de molts bons rosats. Salut i feliç tast!

Quan es fa servir un decantador

Què passa quan una casa roman tancada durant molt de temps? Es creen aromes estranyes que normalment desapareixen en obrir les finestres. Exactament això és el que succeeix amb els vins de llargues criances en bóta o que han passat molt de temps en ampolla, s’han d’oxigenar! Amb el decantador podrem gaudir d’un vi més expressiu i més ric en aromes. Per airejar el vi, cal abocar-lo al decantador suaument, acaronant les seves parets, mai en cascada.