MOJITOS I PIRATES DEL CARIB

"Any del Senyor 1586. Vint-i-nou d'abril. Salpem del Port de l'Havana, rumb 25° Nord i 80° Oest, velocitat de nou nusos, cel serè, vent favorable.

Sir Richard Drake ha ordenat a la tripulació prendre un beuratge que es prepara a diverses zones de l'illa. Conté aiguardent barrejat amb aigua, sucre, suc de llima i unes fulles de menta. […]”

Malgrat que el text sembla extret del guió d'una pel·lícula de pirates, la veritat és que les primeres versions del mojito podrien haver-se begut en una situació semblant a la descrita en el relat anterior. Segons els historiadors, Sir Richard Drake, subordinat del capità Sir Francis Drake, corsari de la corona anglesa, preparava a la tripulació una beguda molt similar al mojito i, fins i tot, el mateix capità Sir Francis Drake se la prenia després de les batalles.

El precursor del mojito, anomenat Draque, Drak o Drac, contenia aiguardent de canya de sucre sense refinar, que escalfava els mariners, aigua per diluir l'alcohol, suc de llima per combatre l'escorbut (la deficiència de vitamina C), unes fulles de menta per refrescar i sucre per tal de poder-se beure aquell beuratge.

A la dècada de 1860, la producció de rom ja era molt més refinada i s'envellia, obtenint d'aquesta manera un rom de més qualitat. Va ser en aquest moment quan es va substituir el rude aiguardent pel rom envellit, i el tosc Draque es va rebatejar amb el nom de mojito. S'havia creat un dels còctels més coneguts del planeta, una delícia per a tothom que el tasta.