ALVOCAT
Probablement, quan sentim la paraula alvocat, a la immensa majoria ens ve a la ment el deliciós guacamole per sucar en qualsevol sopar mexicà com cal. Però aquesta fruita, que s’utilitza més com a hortalissa, amaga moltes possibilitats més.
Originari de Mèxic, Colòmbia i Veneçuela, l’alvocat té una infinitat de varietats que es conreen a països tan dispars com Mèxic, Brasil, Estats Units, Austràlia, Israel, Xina, Kenya, Sud-àfrica i Espanya. Les més conegudes són cinc: hass, bacó, còctel o dàtil, fort i pinkerton. Totes les varietats, tret de la pinkerton, es conreen a Espanya. Tot i així, com a tants altres països, la varietat que més es coneix i comercialitza al país és la hass, un alvocat de mida petita, rugós, de pell fosca i polpa verdosa.
100 % saludable
En comparació amb altres fruites, l’alvocat aporta més quantitat de greixos, que, com que són monoinsaturats, no tenen cap perill per a la salut. Com que és ric en fibra, té un efecte saciant, evita el restrenyiment i regula els nivells de glucosa en sang. A tot això cal afegir-hi la presència de minerals, com el magnesi i el potassi, que afavoreixen el bon funcionament dels sistemes nerviós i immunològic.
L’alvocat conté també vitamines dels grups A, C, D, K i B, que el converteixen en un bon antioxidant i en el millor aliat del cervell, els ossos i la salut cardiovascular, que també es veu beneficiada per l’alt contingut d’àcid oleic. També conté àcid fòlic, una vitamina especialment indicada per a les dones embarassades.
Versatilitat al poder
L’alvocat és el convidat estrella d’un gran nombre de plats. El sabor suau i la consistència cremosa fan que sigui un ingredient idoni per fer purés i patés suculents, preparar amanides o guacamole, i acompanyar cereals i verdures. El més important és no afegir-hi la sal fins al moment de consumir-lo, ja que posar-la-hi amb antelació fa que l’alvocat s’enfosqueixi.
En qualsevol cas, per assegurar-nos triar un alvocat al punt, cal fixar-se en diversos aspectes. El primer és el color —com més fosc, més madur— i la consistència, però també ens hi pot ajudar retirar-ne el peduncle: si el que el segueix és de color fosc, l’exemplar està passat; si és verd, encara li queden alguns dies de maduració, i si és groguenc… voilà! Aquest és el que hem de triar!
