LLAMÀNTOL

AUTOR: Rosa Mestres
PUBLICAT A LA REVISTA SABOR Nº 324

Uns dels principals protagonistes del Nadal és, sense cap dubte, el llamàntol. De carn delicada, ferma i molt saborosa, que es caracteritza per tenir una closca de color blau grisenc quan és viu i que adquireix una coloració vermella intensa quan és cuit, combina a la perfecció amb infinitat d’ingredients i, per tant, es pot fer servir per preparar tot tipus de receptes. Des de plats senzills, ja sigui simplement cuit a la graella o al forn, fins als més sofisticats i d’alta gastronomia. També és un dels grans protagonistes de la cuina marinera més tradicional. Amb ell es poden fer arrossos caldosos, sopes, calderetes... Cal tenir en compte que tota la carn que hi ha dins la seva closca es pot menjar i que, fins i tot, amb el fetge i els ous es preparen exquisides picades i salses.

 

Ric en proteïnes i pobre en greix

Amb una composició nutritiva molt semblant a la de la llagosta, tot i que destaca per tenir una carn de sabor més fi, el llamàntol aporta a l’organisme un interessant contingut en proteïnes d’alt valor biològic. A més, és pobre en greixos (només el 2%) i poc calòric (83,50 calories per cada 100 g), per la qual cosa és un aliment indicat per a dietes hipocalòriques. Tot i que del greix que té en destaca el colesterol, com a la resta de crustacis, això no vol dir que contribueixi a augmentar els nivells de colesterol en sang, perquè el tipus de greix que conté és dels més saludables, els insaturats. Pel que fa a la seva aportació en minerals, destaquen el sodi, el potassi, el iode i el magnesi i, entre les vitamines, conté la C, la E i la B3. Aquesta darrera és molt interessant per a la salut, perquè ajuda a eliminar els químics tòxics del cos, a més d’afavorir el creixement i el bon estat del sistema nerviós.