PLÀTAN

AUTOR: Diana Rodríguez

El plàtan ha captivat amb la seva dolçor les taules dels cinc continents. Aquesta completa fruita tropical és un reclam per al paladar, proporciona energia per afrontar el dia a dia i aporta una infinitat de beneficis per a la salut. Coneix-ne tots els secrets.

Per la seva cremosa polpa i com n’és de pràctic, el plàtan s’ha convertit en una de les fruites predilectes de petits i grans. Es creu que és originari del Sud-est Asiàtic i que va arribar a les Canàries al segle xv. Des d’aleshores, aquesta fruita és el principal cultiu de l’arxipèlag i suposa el 95 % del consum nacional. El clima subtropical de les illes permet que el plàtan abasti una maduresa privilegiada, la qual cosa es tradueix en una concentració de nutrients i una aroma d’alta qualitat.

 

La fruita de l’alegria

El plàtan travessa cada dia fronteres fent feliç i omplint de nutrients a qui en menja. Podem trobar-lo al mercat durant tot l’any i entre els components hi destaquen el triptòfan i el potassi, dos elements essencials en la preservació de la memòria i l’estat d’ànim. A més, segons la Fundació Espanyola de la Nutrició, aquesta fruita és rica en hidrats de carboni (20 %) i vitamina B6 (cobreix el 30 % de la ingesta recomanada d’aquesta vitamina en adults de 20 a 39 anys amb activitat física moderada).

D’altra banda, la polpa conté glucosa, dextrosa i sacarosa, que es transformen en energia immediata, de manera que és molt recomanable entre àpats o mentre s’està fent un gran esforç físic.

Consumir-ne amb moderació també ajuda en les dietes d’aprimament, ja que aporta sensació de sacietat i conté més d’un 3 % de fibra.

 

Com s’ha de conservar

Per aconseguir una conservació òptima, l’ideal és mantenir els plàtans al voltant dels 10-12 °C en una zona fresca i estable. Si busquem que el producte maduri en poc temps, val més deixar-lo fora de la nevera i cobrir-lo amb paper. Però compte amb aquesta tècnica a l’estiu! La calor pot provocar que es facin malbé amb molta facilitat. Per contra, si volem conservar-los més temps sense que madurin, cal desar-los a la nevera en una bossa de paper amb forats, mai en una de plàstic tancada.

D’altra banda, per evitar que envelleixi per la maduració d’altres fruites properes, és imprescindible conservar-los sempre per separat.