RAÏM

Aquesta fruita petita i dolça que s’obté del cep neix en carrassos que poden arribar a tenir 300 grans segons la varietat. El raïm pot ser negre, daurat, groc, rosat, marró, porpra o blanc. Aquest darrer és, de fet, raïm vermell que ha mutat genèticament i que no té antocians, els responsables de la pigmentació.

Compra: És important seleccionar els carrassos complets i abundants. Cal fixar-se en els grans i triar els que estiguin més ferms i se sostinguin millor a la tija. Si els grans estan arrugats, tenen taques o estan massa verds (deixen de madurar un cop extrets del cep), és millor no comprar-ne.

Conservació: Si el comprem en el punt just de maduració, un cop a casa, el raïm es conserva bé força dies (al frigorífic fins a 15 dies en bones condicions). Perquè tingui tot el gust i l’aroma, convé treure’l de la nevera una hora abans de consumir-lo.

A la cuina: El raïm és deliciós si el mengem fresc. És molt freqüent en postres, com a ingredient en macedònies, pastissos, batuts, sucs… També el podem utilitzar per donar un toc diferent a les amanides o per preparar tota mena de receptes de carn o peix.

Propietats nutricionals: Conté aigua en un 80 % i sucres (glucosa i fructosa) en un 14-25 % en funció del grau de maduració. Aquests sucres s’acostumen a absorbir ràpidament i proporcionen energia immediatament a qui els consumeix. Tanmateix, precisament per la quantitat de sucre que conté, no és gaire recomanat que les persones diabètiques en consumeixin. Malgrat tot, tant la pell com la carn i les llavors tenen moltes propietats beneficioses per a l’organisme. Concretament, a la pell hi ha les flavones, que són substàncies antioxidants que ajuden a protegir els vasos sanguinis, prevenen l’arteriosclerosi i estimulen el sistema immunitari. El raïm també és ric en potassi, magnesi i calci.