AGNÈS MARQUÈS

AUTOR: Revista Sabor
PUBLICAT A LA REVISTA SABOR Nº 350

La coneguda periodista ens parla de com és el seu dia a dia, del que li aporta la feina i d’algunes de les rutines que segueix per cuidar-se per dins i per fora.

Ni les condicions que han envoltat aquesta entrevista ni les que han marcat el país i la resta del món les últimes setmanes són en absolut les habituals. Encara trigarem mesos a recuperar una certa normalitat i, per descomptat, es podrà analitzar el que ha passat i projectar noves formes de treballar i, fins i tot, de relacionar-nos. Si hi ha dos elements que s’han considerat claus en la gestió de la COVID-19, han estat la comunicació i la informació, terrenys pels quals Agnès Marquès transita des de fa gairebé dues dècades. Mallorquina de naixement i catalana d’adopció, aquesta periodista ha fet ràdio i televisió, imparteix classes a la universitat i també s’ha atrevit amb la literatura. Hi ha res que se li resisteixi?

Com descriuries amb només tres adjectius el context informatiu actual?

Contesto aquesta entrevista a mitjan abril, durant el confinament total decretat pel Govern. En aquestes circumstàncies, els tres adjectius són: complex, limitat i confinat.

Hem passat per uns mesos molt durs a causa de la pandèmia de la COVID-19 i l’estat d’alarma. Aquest escenari ha servit per ratificar el paper social del periodista?

La tasca del periodista en aquesta època ha estat especialment complicada. Amb rodes de premsa a distància en què un cap de premsa tria les preguntes que s’eleven a públic i el periodista no té l’oportunitat de repreguntar. Un altre escenari complicat ha estat el de no poder informar in situ a causa de la situació de confinament. Els mitjans de comunicació, tot i ser un servei essencial, han pres les mateixes mesures que la resta d’empreses: teletreball i exposició mínima dels treballadors. Sens dubte, és un exercici de responsabilitat, però cal admetre que això ha dificultat molt la feina dels periodistes a l’hora d’explicar què passava realment, per exemple, als hospitals.

Quins elements són els que han de prevaler en l’exercici de la professió de periodista?

L’element que ha de prevaler a l’hora de treballar de periodista és l’honestedat. Per a mi, el bon periodisme és honest o no és periodisme.

Com vas arribar al món del periodisme? Penses que va ser una qüestió vocacional?

Crec que sí, va ser una cosa vocacional. Conservo alguns escrits de setè i vuitè curs d’EGB (1r i 2n d’ESO ara) en què explicava algunes notícies que havia vist a la televisió: l’incendi del Liceu, per exemple. Els guardo com un tresor. Només recordo voler ser una altra cosa quan era més petita: pintora.

Com recordes la teva època d’estudiant quan assisties a la Universitat Ramon Llull?

Van ser uns anys molt especials: sortir de la closca, relacionar-me amb gent diferent, començar a veure el món amb ulls d’adult i, sobretot, començar a estar en contacte amb l’exercici del periodisme. De cop, tot al meu voltant em semblava interessant i estimulant.

Què és el que més et satisfà de la teva professió?

Poder exercir de periodista em sembla tot un luxe com a experiència vital. Permet apropar-se a persones, vides, vivències que d’una altra manera potser és més complicat conèixer... Si ets periodista, aprens alguna cosa cada dia. Com a professional, imposa l’exercici de responsabilitat que comporta. És important que imposi.

Hi ha alguna lliçó vinculada a la teva professió que t’hagi marcat especialment?

Sí que hi ha una lliçó: crec que aquesta és que la vida està plena de matisos i que les coses gairebé mai no són el que semblen a primera vista.

Tot i que la majoria de la teva trajectòria ha estat vinculada a la ràdio, també has treballat a la televisió, t’has involucrat en documentals i sèries, tens un llibre al mercat i imparteixes classes de periodisme. En quin espai et sents més còmoda?

Em sento molt afortunada perquè fins ara he gaudit moltíssim de tot el que he fet! Crec que el denominador comú és estar en contacte amb rea
litats diferents i poder explicar-les. Pel que fa a les classes a la universitat, vaig començar sent només deu anys més gran que els alumnes. Ara els en trec gairebé vint! Jo també aprenc d’ells.

Recordes cap moment de voler-te fondre durant algun directe? Explica-me’n un.

Vaja…! (Riu). No sabria triar-ne un en concret, però és clar que n’hi ha hagut. El més inoportú que pot passar-te és que hi hagi alguna cosa al teu voltant que et faci riure en el moment menys adequat. Tant a la ràdio com a la televisió, els oients i els espectadors només arriben a veure el que s’emet, però al nostre voltant passen moltes coses. Hi ha altres companys que intervenen en l’emissió i que estan fora de càmera o de micro. Aquesta doble realitat, la que veuen els espectadors i la que vivim com a periodistes en directe, de vegades té algunes disfuncions hilarants.

Actualment, presentes el programa No ho sé de l’emissora de ràdio RAC1. Tens cap ritual?

Els minuts abans de començar, repasso mentalment el programa, els temes que tractarem, les entrevistes que faré i l’enfocament que els vull donar. Tot just entrar a l’estudi hi ha tres coses que sempre faig: apagar l’aire condicionat, pujar la cadira de l’estudi al màxim i beure aigua.

I quines rutines mires d’adoptar en el dia a dia per cuidar-te?

Hi hauria de fer més, sens dubte. M’encanta fer ioga i pilates. Fa anys vaig començar amb el pilates i aquesta pràctica em va portar al ioga. Em pregunto per què són pràctiques que no es comencen a impartir a les escoles. En la meva opinió, són l’equilibri perfecte entre el cos i la ment. No faig meditació, però cada dia necessito una estona de silenci i quietud al meu voltant. No és fàcil aconseguir-ho sempre, però noto que cada vegada ho necessito més.

Quins aliments no poden faltar al teu rebost?

A la llista de desitjos o capritxos, el cos em demana sempre formatge, olives i avellanes. Per la resta, sóc de bon menjar i m’encanta tastar noves receptes i sabors exòtics. De tota manera, la dieta habitual tendeix a ser senzilla i amb aliments frescos: molt de llegum, peix i fruita. A l’estiu, m’encanta menjar crema de meló perquè és dolça i refrescant, ideal per als dies calorosos. M’agrada amb pernil cruixent o per acompanyar un tàrtar de salmó.

T’agrada cuinar?

La veritat és que no cuino gens! He tingut la immensa sort d’estar sempre acompanyada de grans cuineres i cuiners que gaudeixen de la cuina.

Amb què t’agradaria que et sorprengués la vida properament?

Amb salut per a mi i per als meus. La resta ens l’anirem manegant a mesura que vagi arribant. No m’espanten els canvis, al contrari. Sempre m’han agradat els principis.