EGIPTE

És un dels països més impressionants del món. Molts visitants hi arriben atrets per les piràmides, però hi descobreixen també els colors, les aromes i els sabors d’una gastronomia herència dels faraons.

Amb un milió de quilòmetres quadrats i situat en un extrem del nord d’Àfrica, Egipte és un país molt més extens del que la majoria imagina, potser perquè només una petita part del territori, que coincideix amb la vall i el delta del riu Nil, aproximadament el 8 %, està habitada. La resta correspon al desert, amb algunes de les zones més àrides del planeta.

En aquest 8 %, hi ha gairebé 90 milions d’habitants. A la capital, el Caire, la ciutat més poblada del món àrab i d’Àfrica, hi conviuen uns 9 milions de persones, una mica més que a Nova York i Londres, i gairebé sis vegades més que la població de Barcelona.

D’altra banda, a Luxor, a 700 quilòmetres del Caire, a la vall del Nil, hi ha la principal concentració de monuments del planeta. I a la vora del riu, els antics egipcis van establir-hi les bases d’una civilització i una cuina extraordinàries. Dominaven moltes tècniques i aliments, que han quedat com a llegat. Fa 5.000 anys, per exemple, ja elaboraven vi, cervesa i oli.

Cruïlla de gastronomies

A la gastronomia egípcia s’hi fusionen la cuina mediterrània amb l’africana i l’àrab. A molts plats, la diferència la marquen les espècies: el comí és potser de les més utilitzades a Egipte, però també el pebre, el cardamom, la nou moscada, la cúrcuma, la canyella… També hi tenen una presència destacada herbes com la menta, el coriandre, l’orenga, el llorer o el julivert.

Gràcies al clima i la fertilitat del Nil, a Egipte s’hi troben cultius típicament mediterranis: cereals, llegums i vegetals, com ara de carbassó, pebrot, albergínia, llimona, figa o ceba. També n’hi ha de subtropicals, com de dàtil, xufla o okra. Aquest últim és un dels vegetals preferits dels egipcis i ja era molt popular en temps de Cleopatra.

El pa i els llegums són bàsics a la dieta d’Egipte. Actualment asseguren que tenen 54 tipus de pa diferents elaborats amb blat i ordi. Pel que fa als llegums, destaquen les receptes tradicionals, com el kushari o koshary (a base d’arròs, llenties, pasta i salsa de tomàquet amb espècies), que es considera un dels plats nacionals, o el ful medames (puré de faves), que és el típic esmorzar egipci. Un altre entrant molt popular és el baba ganug, una crema similar a l’hummus, però amb albergínies rostides.

La cuina egípcia, a més, inclou molts plats vegetarians, com el mahshi (una barreja d’arròs, herbes, salsa de tomàquet i espècies, amb la qual es farceixen carbassons, fulles de col o de vinya) o el molokhia, que s’elabora amb les fulles de la planta del mateix nom, també conegudes com espinacs egipcis, que són un xic amargues i que un cop bullides donen com a resultat una salsa espessa.

Pel que fa a la carn, destaca el colom egipci, una au molt preuada, que es farceix amb una barreja d’arròs i espècies. Un altre dels plats típics és el fatta, fet amb arròs, pa i carn.

Menys sofisticades, però igualment delicioses, són les mandonguilles, kofta, que solen ser de bou o xai.

Postres exquisides

Per acabar els àpats, una de les postres per excel·lència són el konafah, una massa de fil molt fina amb mantega i farcida de fruita seca, que sol preparar-se al forn, com un pastís. També és molt popular el baklava, baklawa o baclava, elaborat amb unes làmines fines de massa farcides de fruita seca, tahina, almívar, canyella i sucre.