TANZÀNIA

Quan pensem en Tanzània, imaginem un safari entre lleons i ramats de nyus o una de les platges paradisíaques de Zanzíbar. En canvi, la gastronomia d’aquest país és una gran desconeguda.

Situat a l’est de l’Àfrica, Tanzània és un país molt extens i ple de contrastos. En una superfície de 945.000 quilòmetres quadrats —gairebé el doble que el territori espanyol— hi viuen més de 120 tribus, pobles molt hospitalaris units pel suahili, la llengua oficial. A Tanzània hi ha la muntanya més alta de l’Àfrica, el Kilimanjaro, que contrasta amb les extenses planes d’altres zones del país. El país també conté 14 parcs nacionals, amb una de les poblacions de fauna salvatge més grans del planeta, i l’illa de Zanzíbar, considerada una de les més boniques del món i coneguda com l’illa de les espècies. La capital, Donar el Salaam, està situada al centre del país, a la costa, davant de l’oceà Índic, i és un dels ports més importants de l’Àfrica. Una visita obligada és el mercat local de Kariakoo.

 
Un país de contrastos… i espècies

La cuina de Tanzània és plena d’espècies i combinacions desconegudes per als nostres paladars. A més, els seus plats ens expliquen també part de la història d’aquest país africà. Per exemple, els àrabs, que van ser els primers d’arribar-hi, al segle IX, van introduir-hi els cítrics. Alguns segles més tard, el 1498, va arribar a les seves costes el portuguès Vasco de Gama. Els portuguesos van romandre dos segles al país i van portar el blat de moro des d’Amèrica. La mandioca (iuca), un tubercle semblant a la patata, va arribar-hi al segle XVII i encara avui és un cultiu vital a Tanzània per a molts petits productors.

La majoria dels plats típics del país són comuns a gran part de l’est del continent africà. De tota manera, tam-bé hi ha diferències. Per exemple, el peix i la carn són presents a la dieta tanzana, però no a la de països veïns com Rwanda, on són aliments reservats per a dates assenyalades (Nadal, Pasqua o alguna celebració especial).

El ndiziza nyama (guisat de pollastre amb plàtan mascle, patates, tomàquet i verdures, com pastanaga i car-bassó) es menja gairebé diàriament a Tanzània. L’elaboració no difereix gaire d’un guisat dels que trobaríem als nostres receptaris. La diferència és que inclou plàtan mascle, un ingredient que molts tanzans cultiven. A l’illa de Zanzíbar també són típics els plats a base de carn o peix, com el m’chuzi wa nyama (estofat de vedella amb all, ceba, llet de coco, tomàquet i espècies) o el pweza na nazi (pop amb salsa de coco).

Plats per a tots els gustos

La base de la dieta són els cereals. Se’n fa l’ugali, molt semblant a un puré de patates, però més compacte, que s’elabora amb farina de blat de moro i se serveix tant per esmorzar com per acompanyar els plats de peix o carn.

També és molt popular el pilau (arròs especiat) amb diferents peixos, sobretot a les zones de costa. Altres plats típics són el samaki wa nazi (peix al curri amb coco) o el wali wa nazi (arròs amb llet de coco) a l’illa de Zanzíbar.

Els tomàquets, els carbassons, els espinacs, el blat de moro i altres verdures són habituals a la cuina, així com la papaia, el plàtan mascle —el ndizi kaanga (plàtan fregit) és una recepta que agrada molt als locals i també als turistes— o el coco, un ingredient molt popular i emprat a molts plats.
A l’apartat de dolços, els vitumbua (pastissets d’arròs i coco) acompanyen al te i, de fet, es prenen a qualsevol hora. Passa el mateix amb els mandazi (vegeu la recepta), una mena de bunyols que es mengen freds i es poden prendre per picar durant el dia.