PANELLETS, DOLÇA TRADICIÓ DE TARDOR

Aquests pastissets s’elaboren amb una base d’ametlla, sucre i ou, a partir de la qual es creen diferents sabors, formes i textures. Són deliciosos!

Quan s’acosta la festivitat de Tots Sants, les pastisseries, les fleques i els supermercats s’omplen de safates de panellets, un dels dolços típics de la tardor a Catalunya. No acostumen a superar els 30 grams per peça i estan fets amb una massa a base d’ametlla crua molta, sucre i ou, a la qual s’afegeixen diferents cobertures. El panellet va ser el primer producte elaborat a Espanya que va obtenir el segell europeu ETG (Especialitat Tradicional Garantida), dedicat a protegir els mètodes de producció i les receptes tradicionals.

Varietats clàssiques i innovadores

De cada quaranta panellets que es venen, trenta són de pinyons, la varietat més clàssica i demandada, segons dades del Gremi de Pastisseria de Barcelona. Però es poden elaborar de diferents sabors i ingredients al gust: ametlla, avellana, coco, cafè, castanya, maduixa… La creativitat no té fi per als fabricants, i cada any sorgeixen opcions més suggeridores i trencadores que abasten noves textures i formats.

El costum marca acompanyar aquests pastissets amb castanyes i moniatos la nit del 31 d’octubre, a la festa de la Castanyada, i l’1 de novembre. Per tant, aquest producte és molt estacional i les vendes amb prou feines s’allarguen més de dues o tres setmanes al voltant d’aquestes dates.

Antiga ofrena

Sembla que l’origen dels panellets està vinculat a antics cultes funeraris en els quals es portaven petits panets com a ofrena a les esglésies o a les tombes dels difunts. Al segle xviii els pagesos van començar a elaborar aquestes postres litúrgiques a les masies a partir de la fruita seca recollida durant la tardor i les consumien un cop beneïdes a l’església. La seva popularitat va créixer a partir de 1796, quan aquests pastissets van començar a rifar-se a les fires populars de Barcelona. Amb la proliferació de les pastisseries, a principis del segle xix, la comercialització dels panellets es va estendre no només per tot el territori català, sinó també per l’Aragó, el País Valencià, les Balears i Andorra, on avui dia encara perviu aquesta menja.