VI BLANC, APOSTA SEGURA

No hi ha cap dubte que tots els vins espanyols han experimentat una revolució en la seva qualitat a les últimes dècades, un canvi que encara és més palpable en el cas dels vins blancs.

Espanya mai s’ha considerat a ella mateixa terra de vins blancs, i això que a una regió tan emblemàtica com la Rioja la majoria del vi que es feia fins al segle XIX era blanc, o que la varietat de raïm més plantada a la península Ibèrica ha estat i segueix sent encara avui dia la blanca airén.

En qualsevol cas, un breu recorregut per les zones elaboradores més destacades ens permet contemplar en l’actualitat un paisatge que fins fa algunes dècades era inaudit. A Galícia, sens dubte la zona més consagrada a l’elaboració de vi blanc d’Espanya, les Rías Baixas s’han consolidat com una zona de referència mundial pel seu albariño, mentre que el Ribeiro, que està recuperant a marxes forçades el seu delicat treixadura, i el Valdeorras, que viu amb entusiasme la renaixença del godello, competeixen amb ella al mercat nacional cada dia amb més i millors arguments.

Canvi de mentalitat

De la mateixa manera, és espectacular la nova vida que, gràcies al canvi climàtic i a les noves filosofies elaboradores, està experimentant el Txakolí, especialment a Vizcaya. Mentrestant, molt a prop, a la Rioja, ressorgeix la garnatxa blanca, al mateix temps que els enòlegs redescobreixen el raïm viura, que en èpoques passades va produir grans blancs, amb tècniques d’elaboració més modernes.

Varietats autòctones recuperades

A zones de Catalunya com el Montsant, el Priorat o la Terra Alta, també trobem vins nous elaborats amb garnatxa blanca. Glicèrica i afruitada, aquesta varietat cada cop es troba més ben considerada pels experts. I no és l’únic fenomen de recuperació que s’ha produït en terres catalanes. El xarel·lo s’ha convertit ja en una varietat de referència al Penedès, mentre que el picapoll conquereix a poc a poc el seu espai al Pla de Bages.

Són només algunes pistes, a les quals hi hem de sumar el procés de recuperació del verdejo de Rueda per part de les millors bodegues de la zona, per distanciar-se una mica de la influència aclaparadora que aquesta varietat herbàcia i fresca havia experimentat per la invasió del francès sauvignon blanc. Una cosa semblant passa amb el chardonnay, que fins fa uns anys era el rei de la vinya espanyola sense ser autòcton i que cada cop va descobrint que hi ha certs llocs, com el Somontano o Navarra, on aconsegueix particularitats que el fan únic, sense necessitat de recórrer a aquells excessos de fusta que s’havien fet tan freqüents en ell.

Blancs per a l'eternitat

Existeix el tòpic que els blancs s'han de consumir jovesm però això no és més que una veritat a mitges. Els millors blancs produïts a Espanya han estat els de viura, dels quals encara es pot gaudir avui dia a algun celler de la Rioja –moltes dècades després d'haver-los elaborat!–. En el cas dels albariños, cada cop n'hi ha més que han estat creats per consumir.los un, dos o deu anys després de la collita.