VERMUT, L'APERITIU PER EXCEL·LÈNCIA

Servit ben fresquet i acompanyat d'unes olives o qualsevol tapa, el vermut és, sobretot ara que arriba el bon temps, un dels aperitius més consumits a les terrasses i bars del nostre país. I és que el sabor fort i amarg d'aquesta beguda, en qualsevol de les variants, desperta passions.

Per parlar dels seus orígens, ens hem de remuntar a l'inici mateix de la vinicultura a les antigues civilitzacions. Explica la història que els egipcis van ser els primers que van fortificar el vi per estabilitzar-lo en èpoques caloroses i que els antics grecs i romans li afegien donzell, farigola, romaní i murta per reavivar els que havien perdut sabor; una barreja d'herbes molt semblant a la que s'usa avui dia per obtenir el vermut.

Les claus del seu sabor

Elaborat amb vins blancs corrents, entre 10 i 12 graus d'alcohol, als quals s'ha afegit sacarosa de canya de sucre o de remolatxa, o xarop ensucrat o mistela, en proporcions que varien segons si es vol obtenir un vermut dolç o sec, aquest vi li deu el seu gust i l'aroma tan especial a la barreja d'herbes que l'aromatitzen. A més del donzell, que n'és el l'ingredient principal, el vermut es pot aromatitzar amb arrels, flors, baies, escorces i llavors, com ara l'hisop, el coriandre, la quina, la ginebra, el clavell d'espècia, l'escorça de taronja, etc. Un cop finalitzat aquest procés, alguns vermuts se sotmeten a una maduració i estabilització durant un període de temps en bótes de roure abans del seu filtratge, embotellament i la comercialització posterior.

Al mercat es pot trobar vermut vermell, blanc i rosat. Tots els colors poden ser més o menys dolços i secs, tot i que la versió més seca es troba per regla general al vermut blanc, tradicionalment anomenat sec o extrasec. Cal destacar que el vermut dolç, conegut també com el tipus torino, conté com a mínim 140 g de sucre per litre; en canvi, el vermut sec, o tipus francès, conté menys de 40 g de sucre per litre i generalment és blanc.

Per a l'aperitiu i els còctels

Pensat per prendre com a aperitiu abans dels àpats, el vermut es pot consumir sol o molt ben acompanyat. Resulta exquisit si es combina amb fruita seca, olives, patates xips o mol·luscs en conserva (cloïsses, navalles, escopinyes,etc.).

El millor és prendre'l ben fred, en un got de mida mitjana, com el tumbler, amb uns glaçons o, fins i tot, amb soda perquè el gas carbònic en reforça la frescor.

El vermut, a més, també té una ànima nocturna que li dóna glamur i el converteix en l'ingredient bàsic per elaborar nombrosos còctels. Amb vermut dolç es preparen alguns còctels tan coneguts com el negroni, l'americà i el Manhattan. Amb el sec, el popular dry Martini.