PEBROTS

El pebrot de morro de bou o el dolç italià, de color verd i forma allargada, són algunes de les varietats més conegudes dins del grup dels pebrots dolços. Entre els picants, destaquen algunes de les estrelles de la cuina espanyola, com ara els pebrots del piquillo, els de Padrón o els de romesco, emprats especialment al País Basc per elaborar moltes salses.

Compra: A l’hora d’adquirir-los, convé triar els exemplars més carnosos, ferms i amb bon pes respecte a la mida. És important que tinguin la pell brillant, llisa i sense cops.

Conservació: Un cop a casa, convé conservar-los en una bossa de plàstic perforada. D’aquesta manera, es conserven en bones condicions fins a 15 dies.

A la cuina: Poden cuinar-se de mil maneres i figuren entre els ingredients de tota mena de plats. Donen color i gust a les amanides, són un acompanyament excel·lent per a carns i peixos, ofereixen un toc especial al gaspatxo, guarneixen barquetes i tapes…

Propietats nutricionals: Per l’alt contingut en aigua i fibra, el pebrot és perfecte per a les dietes per aprimar-se o contra el restrenyiment. També és molt ric en vitamina C —el pebrot vermell en té fins i tot el doble que els cítrics o les maduixes—, vitamina A i licopè, un potent antioxidant. D’altra banda, els pebrots picants contenen capsaïcina, una substància que, a part d’exercir una acció antibiòtica natural i tenir efecte analgèsic, afavoreix l’absorció del ferro, millora la resistència davant de les infeccions i incrementa la temperatura del cos, per la qual cosa ajuda a cremar calories.