CERVESES PER A TOTS ELS GUSTOS

La cervesa, beguda fermentada de baixa graduació, normalment s'elabora amb aigua, ordi de malta i llúpol, tot i que sovint també s’obté a partir del blat, del blat de moro o de l’arròs. La malta s'obté de la germinació dels grans d'ordi, que es torren per a ser assecats, cosa que influeix en el color i el sabor final de la cervesa. La flor femenina del llúpol, una planta que antigament s'emprava per higienitzar i conservar aquesta beguda, li aporta el gust amarg que la caracteritza.

Entre les varietats més clàssiques es distingeixen dues grans famílies: les lager, i les ale. Ambdues poden tenir colors clars o més foscos, ser més o menys afruitades, dolcenques o amargues, i més o menys àcides. Les tipus lager són les més suaus, delicades i populars, sobretot l'estil pilsen, pilsener o pils, el nom de les quals prové de la ciutat de Plzen, Bohèmia, on es va elaborar per primera vegada una cervesa daurada i transparent.

En canvi, les ale són les cerveses amb més cos i sabor, com les trapenses, que realitzen una segona fermentació en ampolla, les abadia, les lambic envellides en cubes de fusta, les stout com la Guinness, les portin, que se serveixen a temperatura ambient, o les bock amb més de 6º d'alcohol, entre d'altres.

Dinar amb cervesa

La cervesa és una excel·lent beguda refrescant, per això és ideal per a fer l'aperitiu, però segons la seva tipologia, també s'adapta molt bé a plats on predominen els sabors amargs, àcids, fumats, acètics o vinagretes, cítrics i dolços. Així, per exemple, les cerveses lager o pilsen lleugeres lliguen molt bé amb aperitius suaus i salats, formatges poc curats i diversos plats de pasta, així com amb mariscs a la planxa. En canvi, pels percebes es requereix una lager més forta i quan el marisc va acompanyat d'una salsa es pot recórrer a una lager de cos mitjà. D'altra banda, les ale més lleugeres es complementen bé amb la llagosta i les nècores, les carns de vedella a la graella, les aus rostides, embotits suaus, etc., mentre que les ale mitjanes o vermelles funcionen de meravella amb les paelles seques i les carns de porc rostides. Les tipus trapense o abadia harmonitzen molt bé amb formatges forts, curats, picants i blaus, escabetxos i adobats, embotits amb espècies i aus estofades. I les tipus bock, un pèl dolcenques, són ideals amb els patés de campanya, mentre que les cerveses de blat lliguen molt bé amb la fruita seca. Les trapenses, abadies i bocks, també són ideals per a la cuina oriental.