BRÒQUIL

Similar a la coliflor, el bròquil és una planta de la família de les crucíferes que es caracteritza per tenir uns penjolls petits i compactes, de color verd o morat brillant, amb una tija ferma. Sembla que l’origen es troba als països banyats pel Mediterrani oriental, en concret al Pròxim Orient.

Compra: El bròquil es pot trobar durant tot l’any, tot i que les millors èpoques per consumir-lo són l’hivern i la primavera, ja que en aquestes estacions la planta es desenvolupa de manera natural. Cal rebutjar els exemplars amb les flors obertes, que siguin tous o presentin un color groguenc.

Conservació: Un cop a casa, per evitar que es floreixi, es pot emmagatzemar –sense rentar-lo– en bosses de plàstic perforades dins del calaix de les verdures de la nevera. D'aquesta manera aguanta bé entre tres i cinc dies. Si no es refrigera, de seguida es torna fibrós.

A la cuina: La forma habitual de consumir el bròquil és bullit, sol o acompanyat d’altres verdures. Admet les mateixes preparacions que la coliflor, és a dir, saltat amb alls i vegetals, amb trossets de pernil, amb pebre vermell dolç o picant, cobert de beixamel, gratinat al forn…

La millor manera de conservar-ne les qualitat és coure’l al vapor o bullir-lo durant tres o quatre minuts. Perquè es cogui de manera uniforme, és important que els penjolls tinguin una mida similar.

Propietats nutricionals: És ric en vitamines, entre les quals destaquen l’àcid fòlic, la niacina, la provitamina A i la vitamina C. El contigunt calòric del bròquil és molt baix, ja que conté molta aigua. Pel que fa als minerals, cal destacar el potassi, així com el calci i magnesi. A més, segons nombrosos estudis, el bròquil té propietats antioxidants, efectes anticancerígens (pròstata, bufeta, mama…) i és efectiu per combatre el bacteri Helicobacter pylori (causant d’úlceres i gastritis).