EL COMPORTAMENT ALIMENTARI DELS ESCOLARS A ESPANYA
PUBLICAT A LA REVISTA SABOR Nº 323
Tot i que el menú dels menjadors escolars sigui equilibrat, es pot desequilibrar quan passa “del plat a la boca”.
En general, es pot dir que el menjar dels menjadors escolars espanyols és força acceptable i ha millorat de manera substancial a la darrera dècada. Les escoles i les empreses de restauració col·lectiva compten amb la supervisió de nutricionistes que planifiquen el menjar en funció de les recomanacions realitzades per les autoritats sanitàries, creant menús equilibrats des del punt de vista nutricional. Tanmateix, tot i que el menú sigui equilibrat, es pot desequilibrar “del plat a la boca”: hi ha una sèrie de factors i circumstàncies que acaben influint en la ingesta real d’aliments dels escolars. Per exemple, la importància dels gustos personals. D’acord amb l’Observatori de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, els aliments més recomanats nutricionalment (verdures, llegums i peix) són els que ofereixen percentatges d’acceptació més baixos en edat escolar. Però és important destacar que el consum està més relacionat amb la manera com un aliment determinat es cuina i es presenta que no pas amb l’aliment en si.
També cal subratllar que les característiques organolèptiques dels aliments (textura, color, olor, sabor...) influeixen significativament en allò que mengen i deixen de menjar els escolars; tanmateix, pel que s’observa, aquests aspectes no sempre es tenen en compte als menjadors. El mateix podem dir pel que fa a les diferències d’edat i de gènere dels comensals: els alumnes d’Educació Primària i els de Secundària tenen necessitats nutricionals diferents i, d’altra banda, els nens i les nenes no mengen igual. Igualment, el temps disponible per menjar condiciona el comportament alimentari dels escolars: a més temps, menys sobres de menjar i a l’inrevés.
Finalment, val la pena parlar del paper dels monitors al menjador. Apart de l’ambient més o menys amigable que puguin crear a l’hora de dinar, cal destacar el seu “grau de tolerància” en relació amb les sobres de menjar i la seva flexibilitat respecte les normes de comportament del menjador. Tots aquests aspectes també condicionen, en gran mesura, tant el que mengen els nens com el que va directament a les escombraries.
