PETITS GRANS TRESORS AGRARIS
AUTOR: Xènia Torras
PUBLICAT A LA REVISTA SABOR Nº 341
Les varietats locals ens parlen d’on venim i ens han arribat després de segles de selecció i aclimatació
La cultura agrària catalana ens té reservats sabors, usos i textures que un dia van delectar el paladar dels nostres avantpassats, però que les presses del món actual i la globalització ens han fet perdre. Parlem de les varietats tradicionals agràries, aquelles que els pagesos i les pageses del país han estat seleccionant des de fa milers d’anys, observant les que funcionen millor i les que supleixen les necessitats dels seus pobles.
El projecte Esporus és un dels bancs de llavors pioners a Catalunya. Des de fa més de 15 anys conservem més de 375 varietats locals de cultius extensius i d’horta. Aquestes varietats ens parlen d’on venim, de la nostra història, de la nostra terra i de la nostra gent. Són les úniques que ens garanteixen que, amb els mínims recursos, se’n treu el màxim profit, i ens alimenten de debò. Són les varietats d’èxit que ens han arribat després de segles de selecció i aclimatació. Però també ens permeten saber cap a on anem, perquè les virtuts desades als seus gens ens poden ajudar a superar les inclemències de les sequeres, el canvi climàtic, les plagues i les malalties que assetgen i assetjaran horts i camps.
Actualment a Catalunya hi ha més de 15 projectes relacionats amb la conservació. La majoria treballem conjuntament dins la Xarxa Catalana de Graners, des d’on fem formació interna, difusió de les varietats locals, i feina legislativa i tècnica amb l’Administració i amb projectes afins de la resta de l’Estat. Aquest treball en xarxa és bàsic per arribar al màxim de gent, aprofitant els recursos limitats dels quals disposem, i per garantir unes llavors sanes i una informació cultural unificada.
Un petit tast dels nostres tresors podrien ser l’albergínia blanca, varietat molt productiva, de gust suau i melós, ideal per fregir; el tomàquet pebrot, de pell fina i poques llavors, molt gustós, el millor per fer conserves, en salsa o al natural; l’enciam dels tres ulls, amb un gust marcat i una textura cruixent, de creixement ràpid i bona conservació postcollita, o la mongeta afartapobres, de textura farinosa i gust fort, ideal per acompanyar carns, que va mantenir les panxes tipes a tot un món rural als anys 40. Totes aquestes varietats del saber tradicional han arribat fins als nostres dies perquè continuen essent el millor material per als nostres camps i els millors gustos per als nostres plats.
