ISIDRE ESTEVE

El conegut pilot de ral·lis Isidre Esteve, sempre ocupat amb els entrenaments i les competicions, ens parla dels seus projectes, de la seva fundació, de la seva vida…

Enamorat de l’esport de motor de competició, l’Isidre Esteve és un autèntic campió, amb nombrosos títols nacionals i internacionals en motos i cotxes, i amb tretze participacions al Ral·li Dakar. Ni tan sols la lesió medul·lar provocada per un accident el 2007 no li ha impedit donar el màxim en les proves més dures del món. A més, posseeix una fundació amb la qual intenta millorar la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda. Gairebé sempre està viatjant i competint, però, això sí, quan torna a casa, treu temps per cuinar i gaudir amb la família de la bona gastronomia i del menjar casolà, que reconeix que troba a faltar quan està en plena competició en destinacions exòtiques…

Pilot de motos, ara de cotxes, entrenaments, competicions, proves… Deixaràs en algun moment de sentir la força d’un motor esportiu a sota teu?

Sóc pilot, sigui quin sigui el meu estat. La competició la porto sempre a dins i forma part de la meva manera de ser i de la meva manera de viure.

Ets un expert en les proves més dures del món. Has competit en les condicions més extremes i als llocs més inhòspits del planeta. Quin és el secret per vèncer les dificultats d’aquests autèntics inferns?

En aquesta modalitat és on millor puc explotar les meves capacitats. No sóc un pilot molt ràpid ni molt tècnic, però sí que sóc constant i tinc una gran capacitat de resistència i de gestió de la cursa, de manera que a les proves més llargues i més dures és on més rendeixo.

Sempre has estat un home d’equip. Què és més important, el talent o la feina de tots?

La feina de tots! Només amb el propi talent no arribes gaire lluny, i si hi arribes, no dures gaire temps. Un bon equip multiplica el teu rendiment i el consolida. Sense ells no guanyes curses!

Fer una competició com el Dakar és parlar de pols, brutícia, extenuació, risc… Val la pena competir any rere any?

També és parlar d’aventura, de superació, de repte… Com més ben preparat estàs, més petits són el risc i el cansament, i més bé gestiones les incomoditats. De tota manera, si no ens agradés això, ens hauríem dedicat a una altra disciplina, no?

El teu accident va suposar un canvi, però no una aturada en la teva meteòrica carrera. Quina és la clau per no abandonar?

Acceptar la situació, malgrat que no sigui fàcil. No pots fer marxa enrere, així que quedar-te quiet i lamentar-te no solucionarà res. De seguida que vaig poder, em vaig plantejar petits reptes pels quals lluitar: ser autònom en el dia a dia, tornar a conduir, tornar a competir, ser més competitiu cada any…

Gràcies a la competició has recorregut llocs increïbles… Quins són els que més t’han marcat?

Sempre em quedarà la imatge d’Àfrica els primers anys que vaig anar al Dakar. Gràcies a aquesta cursa, podíem arribar a llocs on era impossible arribar d’una altra manera. Vaig descobrir tot un món nou, gent, paisatges, situacions, que es queden amb tu per sempre.

Com porten els teus éssers estimats els viatges continus, el risc…?

Saben que és el que m’agrada i ho entenen perfectament. La Lídia, a més de ser la meva parella, és la meva preparadora física i recuperadora, així que viatja sempre amb mi. Ens vam conèixer a les curses i encara hi continuem.

També ets campió en solidaritat, amb la teva fundació, xerrades motivacionals, col·laboracions amb entitats sense ànim de lucre… Què vols donar a conèixer?

Amb la Fundació tenim com a objectiu ajudar les persones amb alguna mena de discapacitat física a millorar en qualitat de vida, seguint una mica la nostra pròpia experiència. Sabem que, a través de l’esport i de l’activitat física, aquesta millora i la integració són més fàcils. Fer activitat física és imprescindible per a tothom, però encara ho és més per a les persones que tenim problemes de mobilitat.

A més, també contribueixes a la recerca per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda… Parla’ns de la teva feina en un coixí intel·ligent.

El coixí intel·ligent és un altre projecte de la Fundació que també neix de l’experiència i la necessitat que jo mateix vaig patir. Està pensat per prevenir les úlceres per pressió que gairebé totes les persones amb mobilitat reduïda pateixen en algun moment de la vida. Fins i tot, com en el meu cas, poden arribar a anul·lar-te per complet, ja que per curar-les calen operacions, repòs absolut i molt de temps de recuperació. La intenció del coixí intel·ligent és actuar abans que aquestes úlceres es produeixin per evitar tot l’enrenou que comporten.

Ens has rebut al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Quina relació hi mantens?

El CAR és una institució pública que ens cedeix els seus espais perquè els usem al Centre Pont de la Fundació. Aquests centres pont són llocs d’entrenament per a persones amb alguna discapacitat física o problema de mobilitat. Un cop que acaben el període de rehabilitació, venen als nostres centres per aprendre a seguir un programa d’activitat física que millori la seva qualitat de vida. En un futur, podran continuar entrenant a centres convencionals, com qualsevol altre usuari. En el cas de les persones a qui els agrada la competició, els ajudem a millorar el rendiment i els posem en contacte amb la federació pertinent.

Es pot seguir un dieta sana amb tanta feina i tants viatges?

Sí que es pot. És molt difícil mantenir una dieta equilibrada amb tants viatges, però avui dia es poden trobar llocs amb menús força saludables a gairebé tots els llocs del món on viatgem. I si no, ho compenses en tornar a casa.

Segur que trobes a faltar els guisats casolans quan ets fora. Quins records culinaris tens de quan eres petit?

La meva mare cuinava molt bé, així que en tinc molt bons records: els fideus amb costelles, el pollastre amb bolets… i la seva increïble truita de patates.

I a tu, t’agrada cuinar?

Sí, m’agrada, tot i que no tinc temps per fer grans guisats. Preparo la deliciosa truita de patata, sempre amb ceba, de la meva mare, i també m’agrada cuinar amb bolets. Quan podem, n’anem a buscar. Encara que jo em quedi al cotxe i doni les indicacions des d’allà, sempre en trobem algun.