LA GANA ÉS AL CERVELL

De forma inconscient, el cervell ens saboteja contínuament amb ganes de menjar més del compte aliments massa calòrics, molt gratificants i desitjables, la ingesta dels quals és difícil de controlar.

Les ganes de menjar són una qüestió molt més cerebral del que pensem. “El cervell respon a senyals que venen del cos i de l’entorn, i la gana n’és un”, assegura Stephan Guyenet, bioquímic i neurocientífic de la Universitat de Washington. El seu treball se centra en la recerca dels canals neuronals de gratificació que s’activen o desactiven quan mengem determinats aliments.

Les hormones que intervenen directament sobre els centres de plaer situats al cervell ens fan tenir gana. Això passa perquè els circuits cerebrals detecten una disminució en les reserves d’energia i, de forma inconscient, ens impulsen a augmentar la ingesta de menjar. Precisament, el cervell prioritza els aliments que considera desitjables i valuosos, energèticament molt densos. És el cas de les greixos, els hidrats de carboni i els sucres, que, combinats en excés, modifiquen els mecanismes cerebrals que regulen l’apetit, fins al punt de perdre el control. Així, l’energia acumulada que no hem estat capaços de gastar esdevé greix corporal que, a la llarga, pot provocar obesitat o diabetis del tipus 2.

Aliments gratificants i desitjables

Aquests aliments són molt gratificants, ja que tenen un gran poder de seducció, ens fan augmentar la motivació i premien el cervell quan els obtenim. També són desitjables perquè ens produeixen un gran plaer quan ens els acostem a la boca. Resulta lògic que, si alguns menjars es presenten com seductors i tenen bon sabor, ens entra l’ànsia de menjar-ne, amb l’estómac ple i fins i tot fora d’hores, simplement perquè ens agraden.

Com podem guanyar la batalla en un procés que forma part de la nostra naturalesa? Stephan Guyenet proposa enviar a aquest cervell afamat indicis d’una dieta i un estil de vida eficients i saludables.